Coses que no tenim, però podriem tenir vol.1

El passat divendres 23 de Juny, emmarcat dins dels actes de la Festa Major, es va organitzar una sessió extraordinària de teatre a l'Ateneu Vilassanés. L'obra en qüestió, "Audiència i-real" protagonitzada pel famós actor català Toni Albà va ser vista en exclusiva per els 325 afortunats, un tant per cent per posar-se a riure si tenim en compte els 19.482 habitants censats a Vilassar.

La solució més lògica probablement hagués sigut repetir la funció. Una per dia de Festa Major i llestos. Però amb el "teatre" que tenim, encara gràcies com fan una obra l'any. Així que, si hem titulat aquest article "Coses que no tenim, però podríem tenir" és precisament per reivindicar l'absència d'aquesta entitat cultural dins del poble. Una entitat que no només donaria prestigi, opcions d'oci i dinamisme cultural a Vilassar, sinó que de ben segur ajudaria a crear algun que altre lloc de treball tant necessari en temps de crisi.

Per acabar aquest article, i deixant-vos una mica amb la reflexió a l'aire us remetem a que visiteu la pàgina web del Teatre de la Massa de Vilassar de Dalt: www.teatrelamassa.cat

Un mal logotip

Com tots sabreu, fa cosa d'un o dos anys l'ajuntament de Vilassar va decidir l'adopció del següent logotip.
Una peça més o menys encertada en quan a estètica però totalment errònia en la seva execució. Tot i que per la confecció d'aquest post he conversat amb un dissenyador gràfic titulat, no cal ser un expert en el tema per adonar-se del gran error que va cometre la persona que va dissenyar l'esmentat logotip.

El problema en qüestió es troba en aquesta espècie de ribet doble que sembla envoltar l'emblema. Un detall que pot quedar molt bé quan l'emblema es reprodueix a gran escala, però que queda com un nyap en les reproduccions més petites, on el detall sovint passa despercebut.

Un error de principiant, motiu d'insuficient en qualsevol escola de disseny catalana. Comentaris apart, no vull ni pensar el que va costar pel poble aquest logotip tant professional.

Festa Major vol. 1 She Summer Festival

Que el poble s'ha vengut la Festa Major, és un fet. Ho evidencia any rere any, la tornada del SummerFestival organitzat per la discoteca SHE l'única del municipi. Un desastre en quant a organització i actes per la joventut de Vilassar, un èxit en quan a recaudació.


Desconec completament la xifra que paga el SHE per el lloguer tant de l'espai com dels serveis municipals. Suposo que deu ser alta, perquè no crec que les hores extres del servei de neteja de comes etílics siguin gaire barates. Però de ben segur que deu compensar, sinó no s'explica la reedició any rere any d'un festival que a jutjar per les manifestacions de l'Assemblea de Joves del poble, no interessa gaire al col·lectiu al qui va dirigit. Per el que sembla, i que quedi entre nosaltres, el jovent preferiria un festival de concerts molt més íntims que no el lucrós macroevent electrònic.

De fet, la mesura adoptada per l'Ajuntament de "convidar a tots els joves als 12 o 15 euros que costa l'entrada" és presa pràcticament com una ofensa per alguns vilassarencs, ja que la mesura sembla talment com una manera de "comprar el silenci de la joventut".

Però així funciona la política, un petit esforç sembla que paga tota la Festa Major. Amb els seus macroconcerts (l'any passat la Rosario Flores, aquest any Gerard Quintana i Gossos), i el seu festival pirotècnic.

Els desaigües del poble

Quan els problemes no es preveuen, després sempre hi hem de córrer tots. No importa que per la televisió ens bombardegin amb imatges de l'indundació del nord d'Espanya, ni que un veí es queixi reiteradament a l'Ajuntament (durant tres anys) de l'estat dels desaigües del poble. Fins que el problema no arribi, és com sinó existís.

Aquest és l'aspecte de l'interior d'un dels esmentats desaigües. Com podeu observar està ple de sorra, quelcom normal si tenim en compte que quan plou amb intensitat, l'aigua sol endur-se tot el que troba per davant. El veí del que us parlava l'acaba d'aixecar per netejar-lo, cansat de enviar instàncies a l'Ajuntament, cansat d'escoltar com ningú vol fer-se responsable del manteniment d'aquests elements. La seva és la història de sempre: A et diu que és culpa de B i a la vegada aquest et diu que és a l'inrevés i que no pot fer-hi res. L'enèsima demostració de que la política i l'administració a la pràctica no serveixen per res.


Al final, un acaba per fer ell mateix la feina cansat de que no se l'escolti. I neteja tal com mostren les imatges el desaigua de davant de casa seva. Com a mínim aquest no provocarà una inundació. Però, la pregunta és inevitable: I la resta del poble? Hem d'esperar a que plogui i passi una desgràcia per trobar qui és el responsable dels desaigües?

Espais degradats. 1 Patronat

Aquest és l'aspecte que presenta l'exterior del Patronat Parroquial de Vilassar, situat al carrer Sant Genís número 68. Un espai privat i tancat, on l'entrada al públic no és permesa.


Un estat, tal com mostren les imatges, totalment lamentable que el converteix en un niu de porqueria i rates al bell mig del poble. Tal com indica el seu nom, l'edifici és propietat de l'església, ella n'és la responsable directa del seu manteniment. Però si la política s'ha inventat és precisament per coses com aquestes, per evitar que un veí poc respectuós molestí el tarannà dels altres.

Crida per tant l'atenció, que l'Ajuntament no pugui/vulgui obligar a trobar una solució per un problema que no fa precisament quatre dies que s'allarga, que fa mal als ulls només de passar-hi per davant. Un problema que ben gestionat, en forma de pàrking gratuït o de zona d'esbarjo per posar algun exemple, es podria transformar en quelcom útil per Vilassar.

Nova política d'informació municipal

Hi ha molts motius per començar un bloc com aquest. Des del descontentament generalitzat cap a la classe política municipal fins als petits detalls que afecten el nostre dia a dia. Vdm'Critica neix un matí de juny, sobre les 11, quan després de comprovar la bústia he trobat com tants vilassarencs els dos fulletons informatius que adjunto al final d'aquest post.

Amb ells l'Ajuntament sembla que comença una nova política d'informació ciutadana, sota un criteri difícilment entenedor: l'edició de fulletons uni-noticiaris. Una despesa totalment fora de lloc en els temps de crisi que corren. Sobretot si tenim en compte que l'Ajuntament disposa d'altres canals informatius per fer arribar la informació al poble. Com per exemple:

- La cartelleria oficial. És a dir, que pot informar mitjançant cartells en els espais públics que ell mateix gestiona.
- Una revista d'informació municipal (parodiada en aquest bloc), enviada a tots els residents.
- Una plana web on es publiquen notícies en portada.

Sembla evident per tant, que algú hi ha sortit guanyant editant aquests fulletons. No s'explica d'altra manera una maniobra política tant estúpida per part de l'ajuntament.


Benvinguts

Benvinguts a VDM'Critica un blog escrit des de l'anonimat dels habitants de Vilassar de Mar, que té com a objectiu la denúncia i crítica de totes aquelles males pràctiques que duu a terme l'Ajuntament del poble dins la seva obligació de govern.

Aquest és doncs, un bloc lliure de la dictadura dels partits polítics tradicionals, obert a la participació ciutadana, una finestra on parlar sense censura del futur que volem pel nostre poble.