Cotxes mal aparcats

Aquesta setmana teníem pensat parlar del tema de l'aparcament al poble. Concretament del poc que es respecten les mal-anomenades zones de càrrega i descàrrega i com aixo acaba repercutint a l'ordenació del trafic. Teníem escrit un article sobre la cultura de estacionament a Vilassar comparant-la amb la de Mataró (ciutat implacable amb els cotxes mal aparcats). Quatre línies sobre discos horaris i actuació policial. Era la nostra manera de començar a tractar un dels problemes que més preocupa a la ciutadania, l'etern: "A Vilassar és impossible aparcar" de tots els visitants.

Però hem preferit canviar de plans i fer una mica de publicitat desinteressada (no en coneixem els autors) del bloc deixampassar.blogspot.com . Una bitàcora que il·lustra amb fotografies les males pràctiques de molts conductors al pas per el nostre poble. Que sorprèn al visitant per la quotidianitat dels carrers i les conductes que retrata, massa habituals en el dia a dia municipal. Qui no ha vist cotxes com els que es mostren a les fotografies?

Des de deixampassar atribueixen bona part de la culpa a l'incivisme i el poc respecte per els demés. Des de VDM'Critica creiem que les imatges son simptomàtiques de problemes molt més greus com són la falta de zones habilitades per aparcar correctament (i gratuïtament) i la permissivitat de la que gaudeixen els infractors (després d'una bona multa sel's traurien les ganes de deixar el cotxe sobre la vorera). Proveu sinó de deixar el cotxe mal aparcat a Mataró.

Una guerra oberta

El passat diumenge 18 de juliol Vilassar de Mar va aparèixer al Periòdico de Catalunya. Concretament a la secció de cartes dels lectors, a través de la publicació de la següent carta:

EL PROBLEMA DE LA VIVIENDA
Licencia para construir
Salvador Graupera
Vilassar de Mar

Tras un proceso de siete años en diversas instancias judiciales, en marzo del 2010 la Audiencia de Barcelona nos dio la razón, a mí y a mis socios de la promotora inmobiliaria Jamatosa, en el pleito que hemos mantenido con el Ayuntamiento de Vilassar de Mar por la suspensión, fuera de plazo, de la licencia que en su día nos otorgó para la construcción de un bloque de viviendas. La sentencia establece que esa suspensión fue contraria al ordenamiento jurídico, y condena por prevaricación al alcalde y los cuatro concejales que entonces, en el 2003, formaban parte del equipo de gobierno, a los que se impone una inhabilitación de tres años y seis meses para ejercer trabajos y cargos públicos.

Mi sorpresa e indignación han sido grandes al ver que en el último boletín del PSC de Vilassar, bajo el título Jo també sóc culpable, este partido se solidariza con los condenados y explica los hechos faltando a la verdad. Es frustrante que la disciplina de partido pueda más que la dignidad personal.

Com hem dit en reiterades ocasions, aquest és un bloc neutral que no pretén prendre partit en cap grup polític. Si estem comentant la noticia és perquè considerem que afecta la imatge de Vilassar i que per tant és un tema d'interès públic.

Dit això intentarem comentar punt per punt algunes de les preguntes que planteja la carta:

1. El primer que crida l'atenció un cop acabes de llegir, és el títol genèric en el qual s'ha classificat l'escrit: "el problema de la vivenda". Una qüestió tradicionalment lligada a conceptes com "l'emancipació dels joves" o el "preu de les hipoteques" que res tenen a veure amb el tema que es planteja.

2. Desconeixem completament el tema, però segons el que està escrit el senyor Graupera va portar l'Ajuntament als tribunals per una llicència d'obres caducada. Les preguntes s'ens apilonen: És aquest motiu suficient per portar algú als jutjats? Donar i treure llicències no és feina de l'ajuntament? Com es pot acusar a algú de prevadicació per denegar una obra?

La noticia tal i com està escrita no té ni cap ni peus, i l'autor té els nassos de demanar que no es falti a la veritat. Quina veritat? No s'explica per enlloc.

3. No s'entén tampoc, l'objectiu del senyor Graupera al publicar aquesta carta. Les mentides el poden indignar molt però si té una sentència favorable d'un jutge, quina necessitat hi ha d'aquest escrit? Si és de domini públic que ell tenia raó en l'assumpte, perquè continuar la guerra? Als nostres ulls neutrals l'escrit ens acaba semblat una rabieta de nen petit que mai està content amb el que té.

4. No creiem que sigui tant dolent que un grup polític es solidaritzi amb els seus membres. La força de la política està en la unió de persones i per tant sembla normal aquesta solidaritat. Si s'està editant un fulletó faltant a la veritat que sigui un jutge qui decideixi. La dignitat personal hi sobra bastant en aquest assumpte.

5. Aquesta carta va ser la primera de 12 en una secció destinada a donar un servei ciutadà "publica opiniones, réplicas y sugerencias de interés general, respetuosas hacia las personas e instituciones" La pregunta és evident: es mereix aquesta carta l'espai que ocupa? té un interès general per el conjunt de la població catalana? si és així ja ens explicareu quin, perquè nosaltres no el trobem pas...

D'esquena al Mediterrani

Vilassar de Mar a pesar d'arrodonir el seu nom amb el mot "Mar", és un poble que viu clarament d'esquenes al Mediterrani. Els seus passos subterranis fan pudor, el seu passeig és petit i curt (algun dia ja en parlarem), i té una platja que cada any fa riure més.

Per combatre aquest darrer problema, sens dubte el més vistós, el cervell de torn va tenir la idea de regenerar any rere any la platja amb sorra del fons marí. Una mesura molt poc respectuosa amb el medi ambient, tremendament cara i inútil. Qualsevol persona sap que després del primer temporal de llevant la inversió estarà perduda.

El discurs polític arribats a aquest punt, és una mica el de sempre. La culpa és de la Unió Europea per no oferir una alternativa clara al problema, la culpa és de l'Estat per oblidar Vilassar, la culpa és de la Generalitat, de la Diputació....Ells només poden decidir si volen platja o no. I en tot cas sortir per les noticies de TV3 denunciant el problema. Pura retòrica destinada a deixar per els que vinguin els problemes crònics, a quedar com herois davant el públic. Quatre o vuit anys lluitant i un altre se n'ocuparà. És una qüestió purament sistemàtica.

No obstant crida l'atenció que amb el temps que fa que dura la qüestió, cap Ajuntament afectat s'hagi plantejat la idea de trobar la seva pròpia solució al problema de la platja, creant el seu propi estudi sobre quina seria l'actuació més lògica per retenir la sorra al litoral. No deu ser el mateix, anar a l'intància superior a dir "tenim un problema" a dir "tenim un problema, sabem com solucionar-lo i necessitem aquests recursos". Potser és massa feina. És més fàcil deixar que les altes instàncies facin la seva feina i omplir-se les butxaques durant quatre o vuit anys.

Espais degradats. 2 Pas subterrani de davant de l'Ajuntament

Més que espais degradats hauríem hagut de titular aquest post "espais empudegats" perquè si per alguna cosa destaca el pas subterrani de davant de l'Ajuntament (apart del seu aspecte tètric) és per el seu característic ulor de "pixats". Un problema crònic per el que cap polític sembla que tingui solució clara.

De fet, pot ser que no sigui un dels problemes més importants de Vilassar, però crida l'atenció com s'ha ignorat de manera sistemàtica un detall tant petit però tant vistós. Capaç d'arruïnar amb 10 segons una bon passeig per la platja.

Si el que falta son solucions des de VDM Critica proposem la instal·lació/construcció/

col·locació d'un lavabo públic aprop o dins del pas subterrani. Si el problema son els pixats, potser és perquè la gent no té on fer-los.