Una guerra oberta

El passat diumenge 18 de juliol Vilassar de Mar va aparèixer al Periòdico de Catalunya. Concretament a la secció de cartes dels lectors, a través de la publicació de la següent carta:

EL PROBLEMA DE LA VIVIENDA
Licencia para construir
Salvador Graupera
Vilassar de Mar

Tras un proceso de siete años en diversas instancias judiciales, en marzo del 2010 la Audiencia de Barcelona nos dio la razón, a mí y a mis socios de la promotora inmobiliaria Jamatosa, en el pleito que hemos mantenido con el Ayuntamiento de Vilassar de Mar por la suspensión, fuera de plazo, de la licencia que en su día nos otorgó para la construcción de un bloque de viviendas. La sentencia establece que esa suspensión fue contraria al ordenamiento jurídico, y condena por prevaricación al alcalde y los cuatro concejales que entonces, en el 2003, formaban parte del equipo de gobierno, a los que se impone una inhabilitación de tres años y seis meses para ejercer trabajos y cargos públicos.

Mi sorpresa e indignación han sido grandes al ver que en el último boletín del PSC de Vilassar, bajo el título Jo també sóc culpable, este partido se solidariza con los condenados y explica los hechos faltando a la verdad. Es frustrante que la disciplina de partido pueda más que la dignidad personal.

Com hem dit en reiterades ocasions, aquest és un bloc neutral que no pretén prendre partit en cap grup polític. Si estem comentant la noticia és perquè considerem que afecta la imatge de Vilassar i que per tant és un tema d'interès públic.

Dit això intentarem comentar punt per punt algunes de les preguntes que planteja la carta:

1. El primer que crida l'atenció un cop acabes de llegir, és el títol genèric en el qual s'ha classificat l'escrit: "el problema de la vivenda". Una qüestió tradicionalment lligada a conceptes com "l'emancipació dels joves" o el "preu de les hipoteques" que res tenen a veure amb el tema que es planteja.

2. Desconeixem completament el tema, però segons el que està escrit el senyor Graupera va portar l'Ajuntament als tribunals per una llicència d'obres caducada. Les preguntes s'ens apilonen: És aquest motiu suficient per portar algú als jutjats? Donar i treure llicències no és feina de l'ajuntament? Com es pot acusar a algú de prevadicació per denegar una obra?

La noticia tal i com està escrita no té ni cap ni peus, i l'autor té els nassos de demanar que no es falti a la veritat. Quina veritat? No s'explica per enlloc.

3. No s'entén tampoc, l'objectiu del senyor Graupera al publicar aquesta carta. Les mentides el poden indignar molt però si té una sentència favorable d'un jutge, quina necessitat hi ha d'aquest escrit? Si és de domini públic que ell tenia raó en l'assumpte, perquè continuar la guerra? Als nostres ulls neutrals l'escrit ens acaba semblat una rabieta de nen petit que mai està content amb el que té.

4. No creiem que sigui tant dolent que un grup polític es solidaritzi amb els seus membres. La força de la política està en la unió de persones i per tant sembla normal aquesta solidaritat. Si s'està editant un fulletó faltant a la veritat que sigui un jutge qui decideixi. La dignitat personal hi sobra bastant en aquest assumpte.

5. Aquesta carta va ser la primera de 12 en una secció destinada a donar un servei ciutadà "publica opiniones, réplicas y sugerencias de interés general, respetuosas hacia las personas e instituciones" La pregunta és evident: es mereix aquesta carta l'espai que ocupa? té un interès general per el conjunt de la població catalana? si és així ja ens explicareu quin, perquè nosaltres no el trobem pas...