El semàfor de la carretera de Cabrils ( tècnicament "Avinguda Escultor Monjo") es posa en vermell i quedo aturat al cantó de l'edifici que mostra l'imatge. Acostumat al seu aspecte de fàbrica abandonada intento veure'l amb els ulls del qui l'observa per primera vegada.
No em resulta gaire difícil, de fet a pesar d'estar situat al centre del poble l'espai està tant oblidat que sembla invisible. El semàfor passa a verd i arrenco al cotxe no sense abans prometre'm que escriuré sobre el tema.
Dos dies després, decideixo acostar-mi caminant. D'un salt soc a dins del que sembla un aparcament públic, però que en realitat és un solar sense llei. Les plantes son altes i estan molt mal cuidades, em sorprèn que no hi hagi cap ordenança municipal que reguli aquestes coses. Amb dos minuts en tinc suficient per fer una ullada ràpida i començar a treure conclusions: L'esplanada és immensa, assoleiada (no té cap edifici que li tapi el sol) i molt cèntrica. Em dic a mi mateix que és un exemple d'especulació pura i dura, d'aquells que l'únic que es mereixen és un bon grup de okupes que expropïin l'espai al burgés de torn.
Continuo investigant, aquest cop sobre la propietat del mateix. Obtenc resultats però no em semblen rellevants. Al cap i a la fi el propietari no en té cap culpa de tenir un espai així, si està com està és perquè compleix amb una normativa municipal. Hi passa massa gent per davant com per no veure'l i pensar que el solar podria ser un bon aparcament públic o un bon parc. Hi ha coses que no s'entenen.
